Els nens i nenes que presenten trastorns de la lectoescriptura tenen dificultats en l’aprenentatge de la lectura i/o l’escriptura, sense veure’s afectada la seva capacitat intel·lectual. A l’escola, s’observa un rendiment per sota de la resta dels companys i companyes des de l’inici de l’aprenentatge de la lectoescriptura. Per tant, és molt important la detecció des de l’escola i des de casa just en el moment que les dificultats apareixen. Tot seguit, buscar ajuda d’un professional especialitzat i iniciar una intervenció, ja que l’atenció primerenca d’aquests trastorns és molt important per tenir una evolució positiva.

Els trastorns de la lectoescriptura formen part dels trastorns del neurodesenvolupament. segons el DSM-5, “són un grup de trastorns amb inici en el període de desenvolupament, manifestant-se, generalment, de manera precoç”. O el que és el mateix: els primers símptomes apareixeran en els primers anys d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Com vàrem explicar en el post Què és la dislèxia?, hi ha indicadors a educació infantil que ens han de fer estar alerta.

Tot i que els trastorns específics de lectura i escriptura poden aparèixer alhora, és important diferenciar-los, ja que presenten característiques diferenciades. Anem per pams.

1) Trastorns de la lectura.

Dislèxia.

Són dificultats en l’aprenentatge i automatització de les regles de conversió grafema-fonema.

Lectoescriptura_Dislexia

Hi ha problemes a l’hora d’aprendre que els sons que té el llenguatge oral es corresponen a un símbol escrit:  les lletres de l’abecedari. Per tant, al no conèixer el so correcte de les lletres que llegeixen, cometen errors i per tant la seva lectura és lenta. Això fa que no aconsegueixin tenir una correcta imatge de les paraules que llegeixen a la seva memòria. A més a més, els nens i nenes que tenen dislèxia, presenten certes dificultats amb el llenguatge oral: els hi és molt difícil formar rimes, deletrejar les paraules i repetir-les.  Ademés, a l’hora de llegir, a vegades s’inventen la paraula.

2) Trastorns de la escriptura.

Disgràfia.

Impediment en l’expressió escrita. Segons el DSM-5, fa referència a aquells nens i nenes que tenen especial dificultat per aprendre a escriure i expressar els seus pensaments a través de l’escriptura.

lectoescriptura_disgrafia

Presenten dificultats grafomotrius i visoespacials, fent que es mostrin rígids a l’hora d’escriure, agafar postures rares i també agafar malament el llapis. Per tant, seran nens amb molts problemes en la forma de l’escriptura, fent que aquesta arribi a ser intel·ligible. Alguns dels errors que cometen són:

  • Barregen lletres majúscules i minúscules, com també diferents tipus de lletres (impremta, cursiva, lligada…).
  • Confonen grafemes o lletres a l’hora d’escriure’ls. Per exemple, escriuen “f” en comptes de “c” o “d” en comptes de “b”. Per tant, no han après a relacionar els sons del llenguatge oral, amb la seva corresponent lletra.
  • Escriuen en mirall, ja que inverteixen les lletres, escriuen “b” en comptes de “d”, “p” per “q” o “3” per “E”.
  • Inverteixen les lletres de les paraules. Així doncs, escriuen “las” en comptes de “sal”, o “los” en comptes de “sol”.
  • Escriuen les paraules juntes i també en diferents direccions.
  • Tenen dificultats per escriure sobre una línia com també dins dels marges.
  • No utilitza correctament les normes de puntuació li pertocaria per edat, per excés o dèficit.
  • Barreja temps verbals quan escriu un text.

Disortografia.

Els nens i nenes que tenen aquest trastorn cometen molts errors ortogràfics a l’hora d’escriure i per tant poden tenir dificultats en associar el so de les lletres amb la seva grafia o bé en integrar les normes ortogràfiques, com també en els dos.

Alguns dels errors concrets que podeu observar en els escrits dels nens són:

  • Errors en els accents.
  • Separar una paraula com si fossin dues.
  • Escriure “b” en comptes de “v” en la paraula /vaca/. O “s” en comptes de “c” en /Marcel/…

Quan comencem a aprendre a escriure presentem els errors que acabem d’escriure. Ja que, és una habilitat que s’ha d’aprendre a base d’anar-la treballat. Tot i així, un alumne amb disgràfia o disortografia, seguirà presentant aquestes dificultats en edats posteriors, quan la resta de companys ja dominen l’escriptura.

Alerta!

Darrera de qualsevol d’aquestes dificultats, s’ha de tenir en compte el context sociofamiliar i les oportunitats d’aprenentatge que el petit ha tingut al llarg de la seva vida per donar un bon diagnòstic.

Per últim, hem de tenir present també, que pot haver-hi nens i nenes que tinguin dificultats en la lectura i/o escriptura però la causa sigui una altra. Per exemple, falta de motivació, privació a l’educació o discapacitat intel·lectual, entre d’altres. En aquests casos, tot i no ser un trastorn específic d’aprenentatge és també important atendre a les causes que provoquen aquesta alteració i intervenir-hi.

 

Fins aquí, l’entrada al blog “Què són els Trastorns de la Lectoescriptura?”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

Imatges:

CCO

Bibliografia:

  1. Cuetos, F. (2008). Psicología de la lectura. Wolters kluwer.
  2. Cuetos, F. (2009). Psicología de la escritura. Wolters Kluwer España.
  3. Ramírez, M. (2010). ¿En qué consiste la disortografia?. Revista digital para Profesores de la enseñanza. Recuperat de: https://www.feandalucia.ccoo.es/docu/p5sd7368.pdf
  4. American Psychiatric Association (2014). DSM-5. Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales. Panamericana.