Continuem amb l’anàlisis de la publicació de El País: “Tengo 34 años y hace 3 me diagnosticaron autismo”.

Comentarem les afirmacions exposades per la dona diagnosticada amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme que parlen sobre abstracció  i socialització.

ABSTRACCIÓ

>>El reloj. Mi mente no clasifica los momentos del día con las horas inventadas por el ser humano.

>>Cuanto más mayor me hago, más me doy más cuenta de que en realidad las cosas que me cuesta entender son las inventadas por las personas, como el tiempo, el dinero, un determinado tipo de nudo…

Aquestes dues afirmacions son exemples d’un dels principals handicaps de les persones amb autisme: l’abstracció. L’abstracció està en el nostre dia a dia més present del que en som conscients: els diners, l’humor, la ironia, el rellotge, els horaris, les matemàtiques, els símbols d’una cultura com les banderes, les tradicions, les senyals de trànsit… Com molt bé descriu, tot són invencions de l’èsser humà pensades per facilitar el nostre dia a dia, però que per a una persona amb autisme suposen reptes per a entendre el mòn que l’envolta.

Les ajudes visuals com els pictos són una bona manera de facilitar la comprensió i l’estructuració del que envolta a la persona amb autisme.

SOCIALITZACIÓ

>>Mi falta de amigos siempre se ha visto suplida por mi desbordante imaginación.

Moltes persones amb TEA semblen no necessitar cercle social, és a dir, amics. En ocasions, no tenen necessitat de relacionar-se, d’altres vegades no saben com fer-ho i els resulta més reforçant (o menys aversiu) disfrutar de la seva imaginació o autoestimular-se. En qualsevol dels dos casos, creiem que fomentar habilitats socials i fomentar l’inici d’interacció per part de l’entorn és fonamental.