Fa uns dies El País ens sorprenia amb l’article “Tengo 34 años y hace 3 me diagnosticaron autismo”, de la secció “en primera persona” de l’esmentat diari.

Hem volgut destacar algunes de les afirmacions que ens exposa aquesta dona amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme. En aquesta entrada comentarem les que parlen de la importància de  la individualització i l’atenció primerenca.

INDIVIDUALITZACIÓ

>>Aunque los síntomas del autismo nunca son los mismos.

Exacte, cada persona és un món i cada persona amb TEA és un món. Mai trobarem dues persones amb autisme que manifestin exactament els mateixos símptomes i aquells en els que coincideixin segurament no tindran la mateixa funció.

Per exemple, un moviment estereotipat, com l’aleteig, en una persona pot ser una estratègia d’autoregulació, mentre que, en una altra el mateix moviment pot ser una conducta desafiant.

ATENCIÓ PRIMERENCA

>>Pero lo cierto es que tengo 34 años y todavía no sé atarme los cordones como el resto de la gente.

Els nens amb autisme poden manifestar dificultats en qualsevol de les àrees del desenvolupament, la psicomotricitat n’és una d’elles. Si no es treballa aquesta habilitat de ben petits, ens podem trobar amb mancances com la que manifesta aquesta noia. Aquest exemple és generalitzable a qualsevol altra habilitat que necessiti ser treballada i no es faci a temps: vocalització, escriptura, teoria de la ment, etc.

Tot l’esmentat va relacionat amb els períodes crítics del desenvolupament del sistema nerviós. El període crític és una “finestra temporal” en la qual durant, i només durant aquesta, es poden adquirir certes conductes, habilitats o capacitats específiques. És en aquest període que el cervell té una gran capacitat per adquirir, assimilar, aprendre i recuperar informació de forma accelerada, sense gran esforç.