La Síndrome de Tourette és un trastorn neurològic que rep aquest nom gràcies a Georges Gilles de Tourette, el primer en descriure aquest trastorn al 1885. És un trastorn que es manifesta abans dels 18 anys i es caracteritza per una sèrie de tics involuntaris de forma freqüent, repetitiva i ràpida.  Els símptomes son diferents en cada persona i generalment ens trobem amb persones amb Síndrome de Tourette lleu. Tot i així les afeccions relacionades poden incloure problemes d’atenció, impulsivitat, trastorns del aprenentatge. El percentatge és més elevat en homes, afectant de 3 a 4 cops més als homes que a les dones.

Característiques de la síndrome de Tourette.

  • >Almenys dos tics motors i un tic vocal.
  • >Els tics persisteixen més d’un any.
  • >Els tics comencen abans dels 18 anys.

Què és un tic?

És un moviment involuntari (la persona no controla). Dins d’aquests tics en trobem de varis tipus:

  • >Motors: moviments de cara, braços, cames
  • >Fònics: grunyir, cridar, bordar, insultar, etc… Generalment van acompanyats junt amb moviment.
  • >Simples: moviments sobtats, breus i repetitius en els quals estan involucrats un nombre limitat de músculs. Ex: parpelleig, moure el cap d’un costat a l’altre…
  • >Complexes: moviments específics que abasteixen varis grups musculars. Ex: saltar, ajupir-se.
  • >Altres: pensaments i moviments reiterats, tocaments, trastorns obsessius.

Tourette

Les persones amb Síndrome de Tourette descriuen aquesta necessitat de completar el tic d’una forma determinada o un cert número de cops amb l’objectiu d’agreujar o disminuir la sensació d’ansietat. Aquests és manifesten d’una forma més freqüent quan la persona es troba ansiosa o excitada, en canvi quan està calmada els tics disminueixen.

Causes de la síndrome de Tourette.

Les causes son desconegudes, tot i així les investigacions assenyalen que existeixen algunes anormalitats en certes zones del cervell: ganglis basals, lòbul frontal i còrtex cerebral.

Tractament de la síndrome de Tourette.

El tractament ha de ser multidisciplinari. El trastorn en si es pot tractar amb medicació quan els tics es fan molt difícils de manegar i interfereixen en la vida diària de la persona. Tot i així és necessari també un tractament psicològic per tot el que comporta patir Síndrome de Touterre (problemes emocionals i socials, adaptació al entorn).

Tot i que aquest trastorn no té cura la majoria de persones que el pateixen porten una vida bastant normalitzada. Ja que els símptomes es manifesten de forma severa durant l’adolescència però acostumen a anar millorant durant l’adultesa.

 

Fins aquí l’entrada al blog “Què és la síndrome de Tourette”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

Imatges:

  1. CCO

Bibliografia:

  1. https://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/sindrome_de_tourette.htm
  2. https://www.tourette.org/media/What_is_TS_Spanish.pdf