Com ja sabeu, a Blau ensenyem als nostres alumnes amb autisme mitjançant la metodologia ABA- Applied Behavior Analisys (Anàlisis Aplicat de la Conducta). Un dels principals precursors de la mateixa va ser el psicòleg B.F. Skinner pioner en l’estudi dels efectes dels diferents programes de reforçament.

¿Què és un reforçador?

Un reforçador és un estímul que presentat just després de la realització d’un conducta augmenta la probabilitat d’ocurrència futura de la mateixa.

Per la nostra intervenció es molt important tenir un ampli ventall de reforçadors. Per detectar reforçadors per als nostres alumnes amb TEA parlarem amb l’entorn més proper i observarem la reacció del nen davant la presentació d’aquests possibles reforçadors. Hem d’entendre que cada nen és un món i, tot i que comparteixin molts aspectes, també es diferencien en molts d’ells i evolucionen de formes molt diferents. em d’estar alerta davant situacions en que tot i reforçar comportaments aquests no milloren. En aquests casos és probable que el reforçador no sigui prou potent o, directament, no sigui un reforçador per al nostre alumne amb autisme.

Tipus de reforçament:

  • Reforçament Positiu: estímul que, administrat immediatament després d’un comportament incrementa la probabilitat d’aparició del mateix en futures ocasions.

Per exemple: Imaginem-nos que com una mestra de primària i demanem als nostres alumnes que facin uns exercicis. Tot seguit aquests comencen a treballar i anem passejant per la classe felicitant-los per estar en silenci, per fer bona lletra, per estar ben asseguts, etc.

Aquests elogis funcionen com a reforçador per als nens. El que promourà que en futures ocasions de treball autònom, s’augmenti la probabilitat de que els nostres alumnes realitzin les activitats en silenci, amb bona lletra, ben asseguts, etc. que si no haguéssim reforçat la bona conducta dels nostres nens.

Antecedent Conducta Conseqüència (REFORÇAMENT POSITIU)
Demanem que facin un exercici. Els nostres alumnes ho fan en silenci, ben asseguts, etc. Elogiem als nostres alumnes per la bona conducta.
He de pujar a un 5é pis Pitjo al botó de l’ascensor Apareix l’ascensor
Passo per davant d’una gelateria nova Compro un gelat me’l menjo Està deliciós i em dona benestar

 

  • Reforçador incondicionat (innat): menjar, beguda, estimulació sexual, etc..
  • Reforçador condicionat (après o adquirit): tots aquells estímuls que han estat emparellats consistentment amb altres reforçadors (incondicionats o condicionats) i han adquirit valor com a tals.
    • ›Tangible: objectes, joguines…
    • ›Activitats: jugar a jocs, passejar…
    • ›Social: abraçades, petons…
    • ›Generalitzats: economia de fitxes, diners

 

  • Reforçament Negatiu: te lloc quan una resposta va seguida de la eliminació d’un event desagradable o de l’acabament d’una incomoditat. Això farà que en futures ocasions augmenti la probabilitat futura de realització d’aquest comportament per evitar o acabar amb els estímuls desagradables.

Continuem amb l’exemple anterior, som una professora de primària i els nostres alumnes estan fent molt de xivarri. Diem “silenci!” en un to alt, pel que els nostres alumnes paren de fer xivarri.

El fet que els alumnes hagin callat després del nostre silenci, farà que en ocasions futures de xivarri utilitzem aquesta conducta abans que qualsevol altra.

Antecedent Conducta Conseqüència (REFORÇAMENT NEGATIU)
Els alumnes fan xivarri

(estímul desagradable)

“Silenci!” Els alumnes no fan xivarri. (desapareix l’estímul desagradable)
Camino descalça i agafo fred als peus Em poso sabatilles No tinc fred als peus
Faig un glop de cafè i em cremo la llengua M’espero un parell de minuts a beure’l No em cremo la llengua

 

  • Escap : la conducta elimina de forma directa la estimulació aversiva persistent.
  • Per exemple: Em rasco una picada de mosquit i m’alleuja el picor.
  • Evitació: La resposta permet evitar l’estímul aversiu abans que aquest succeeixi.
  • Per exemple: Em poso repel·lent de mosquits per a evitar que em piquin.

 

Fins aquí la primera part sobre reforçadors, la nostra estratègia principal d’ensenyament: la motivació! A la propera entrada us explicarem com i quan aplicar el reforçament.

Imatge: CCO.

Bibliografia.

  1. Skinner, Burrhus Frederick(1957), Verbal Behavior. Acton, Massachusetts: Copley Publishing Group
  2. Trivisonno, Claudio M. (200), Introducción al Enfoque ABA en Autismo y Retraso de Desarollo. Un Manual para Padres y Educadores.Argentina: Aba y Autismo

 

Si l’entrada al blog “Reforçament 1” t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!