En anteriors posts us hem parlat de trastorns del neurodesenvolupament com el TDAH o la síndrome X-Fràgil, entre d’altres. Avui us volem parlar sobre el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.

TRASTORN DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME (TEA)

El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta abans dels tres anys i perdura al llarg de tot el cicle vital. A trets generals, es caracteritza per dèficits persistents en la comunicació i interacció social, i patrons de comportament, interessos i activitats restrictives o repetitives (DSM-5, 2013).

Què vol dir tot això? Ara us ho expliquem.

Diada de l'Autisme

Característiques del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.

Dificultats en la Comunicació Social.

La primera de les característiques de les persones que tenen TEA és que presenten dificultats per establir relacions socials adequades. No és un símptoma que es presenti igual en tots els casos, sinó que parlem d’un continu. És a dir, poden haver nens i nenes que tinguin una baixa motivació social i per tant una alta preferència a la solitud. I d’altres que, tot i que mostren interès en les relacions socials, mostren poques habilitats per relacionar-se amb els altres.

En els nens més petits es solen observar dificultats en l’atenció conjunta.  Mostren dificultat per coordinar la seva atenció amb la d’un interlocutor, al voltant d’un objecte o situació social concreta. El que fa que tinguin menys possibilitats d’aprenentatge social i llenguatge que els altres petits amb desenvolupament normotípic. Així doncs, és una de les habilitats importants a treballar en els primers indicis de dificultat, ja que és una de les bases que sustenten l’aprenentatge.

Comunicació, l'Autisme

En segon lloc, presenten dificultats en la comunicació i llenguatge, que es solen fer evidents al voltant dels 18 mesos, moment en que els nens fan ús de les primeres paraules amb sentit. Les característiques que generalment presenten són:

  • ο Alteracions en les pautes de comunicació no verbal, tant expressives com comprensives. Com són un ús inadequat de la mirada social i de l’ús de gestos.
  • ο Poc interès a iniciar relacions interpersonals i implicar als altres en situacions comunicatives.
  • ο Retard en l’adquisició del llenguatge expressiu, sent aquest fins i tot absent. En el cas de les persones que adquireixen llenguatge verbal normalment aquest és limitat i tendeixen a utilitzar-lo per demanar i aconseguir les coses, i que no pas per compartir experiències i objectes amb els altres.
  • ο Tenen dificultats per ajustar el discurs a les característiques, coneixements i necessitats dels altres, presentant dificultats en els aspectes pragmàtics del llenguatge.
  • ο El llenguatge tendeix a ser ecolàlic, repetint expressions escoltades i no adaptant-les al context concret.
  • ο Acostumen a utilitzar la segona i tercera persona per referir-se a un mateix, com també vocabulari i paraules amb significats especials o idiosincràtics.

La tercera característica, relacionada amb l’anterior, és la dificultat en la comprensió verbal i aquesta varia en funció del grau d’afectació de la persona amb TEA.

  • ο Podem trobar-nos a persones que no responen a demandes o indicacions d’una altra persona, ja que no comprenen què han de fer.
  • ο D’altres que després d’haver associat els sons vocàlics concrets (paraules) a les accions concretes, poden respondre adequadament.
  • ο Individus que solen presentar un nivell de comprensió literal i poc flexible.
  • ο Persones que tenen capacitat per comprendre el discurs i mantenir converses amb els interlocutors, però que presenten dificultats en comprendre aquells aspectes no literals del llenguatge com són els dobles sentits, les bromes i les ironies.

Dificultats en la Flexibilitat i la Imaginació.

En quart lloc trobem conductes repetitives juntament amb inflexibilitat mental. Presenten dificultats en l’anticipació de les situacions que poden donar-se davant dels seus actes o els dels demés.

  • ο Estereotípies motores (aleteig, balancejos) que a mesura que es van fent grans aquests acostumen a disminuir en freqüència i severitat.
  • ο Interessos restringits per determinats objectes o temes d’interès, apareixen en la infància i adolescència i persisteixen en l’edat adulta.
  • ο Rituals repetitius, activitats que les realitzen sempre d’una determinada manera.
  • ο Rutines i resistència als canvis que es produeixen en el seu entorn.

 l'Autisme SN

Hem de tenir present que, tot i que és un trastorn amb unes característiques comunes, forma part d’un espectre ampli que varia segons l’edat i hi tenen cabuda característiques i graus d’afectació diversos. Així doncs, la manifestació varia molt en funció de cada individu i sobretot del grau de severitat d’aquest.

Fins aquí l’entrada al blog “Què és el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

Imatges:

  1. CCO

Bibliografia:

  1. Martínez, M. A., Cuesta, J. L., & Murillo, E. (2012). Todo sobre el autismo. Tarragona: Altaria.
  2. American Psychiatric Association (2014). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales: DMS-5. MadridEditorial Medica Panamericana.