La paràlisi cerebral és una lesió no evolutiva del cervell (localitzada prioritàriament en àrees motores) que es produeix abans que el desenvolupament s’hagi completat. Arrel d’aquesta lesió, es generen una sèrie de trastorns del desenvolupament del moviment i la postura, limitant l’activitat de la persona.

La prevalença es situa aproximadament entre 2 i 3 per cada 1000 nadons nascuts vius.

paralisi cerebral

Tipus de paràlisi cerebral

 Segons els símptomes Segons la gravetat
• Paràlisi cerebral espàstica: predomina l’espasticitat, l’afectació intel·lectual és variable, depèn de la lesió cerebral.

• Paràlisi cerebral discinètica: entre el 60-70% dels casos com a conseqüència de factors perinatals. Caracteritzada per la presència de moviments involuntaris.

·       →Coreoatetòsica

·       →Distònica

·       →Mixta

• Paràlisi cerebral atàxica: predomini de la hipotonia, l’alteració del equilibri i la poca coordinació.

·       →diplegia atàxica

·      →atàxia simple

·       →síndrome del desequilibri.

• Paràlisi cerebral hipotònica: poc freqüent, si existeix és degut a afectacions cerebrals generalitzades (encefalopaties): afectació motora e intel·lectual.

• Paràlisi cerebral mixta: és la més freqüent, pot existir espasticitat, distonia, atàxia, hipotonia.

 

• Tetraplègia espàstica : la forma més greu; afectació de les 4 extremitats.

• Diplègia espàstica: la forma més freqüent; afectació predominant de les extremitats inferiors.

• Hemiplègia espàstica: parèsia (paràlisi parcial o debilitament de la musculatura) de la meitat contra lateral del cos.

• Triplègia: Hemiplègia acompanyada de la paràlisi d’un membre del altre costat.

• Monoparèsia: únicament un membre del cos afectat.

 

 

Factors de risc de la Paràlisi cerebral infantil

1)      Factors prenatals: 2)      Factors perinatals: 3) Factors postnatals:

•  Factors materns (malalties autoimmunes, infeccions, traumatismes, etc.).

• Alteracions de la placenta.

• Factors fetals.

 

• Prematuritat o baix pes.

• Febre materna durant el part.

•  Hipoglucèmia mantinguda, Hemorràgies intracraneals, Encefalopaties, traumatismes.

 

•  Infeccions (meningitis, encefalitis).

• Traumatisme cranial.

• Estatus convulsiu.

• Parades cardio-respiratòries.

• Intoxicació o deshidratació greu.

 

 

Diagnòstic de la paràlisi cerebral.

Per poder fer un diagnòstic s’ha de fer una valoració clínica i un examen físic.
Tot i que la lesió cerebral hagi pogut ocórrer durant la vida fetal (prenatal), a vegades, no s’estableix un diagnòstic fins mesos després. Per això és molt important la informació que donaran els pares sobre antecedents prenatals, natals i postnatal.
Després es realitzarà un examen físic detallat, centrant l’atenció en el desenvolupament psicomotor.
I finalment, es realitzaran, si són necessàries, proves complementàries com (radiografies, TAC, etc.).

Tractament de la paràlisi cerebral.

És necessari un equip multidisciplinari: neuropediatra, fisioterapeuta, psicòleg, logopeda, pediatra d’atenció primària i la col·laboració d’altres especialistes per a la valoració i l’atenció integral del nen amb PC. Una atenció especialitzada, primerenca i intensiva durant els primers anys i un tractament de manteniment posterior (Póo,P,2008).

Us deixem el trailer del curt “Cuerdas” , inspirat en en Nicolàs, el fill de Pedro Solís, director de l’animació. Si en voleu saber més dirigiu-vos al següent enllaç.

paralisi cerebral

 

Fins aquí l’entrada al blog “Què és la paràlisi cerebral?”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

 

Bibliografia:

-Póo,P (2008). Paràlisi cerebral infantil. Associació Espanyola de Pediatria.

Imatges

-Pixabay