El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta abans dels tres anys i perdura al llarg de tot el cicle vital. A trets generals, es caracteritza per dèficits persistents en la comunicació i interacció social, i patrons de comportament, interessos i activitats restrictives o repetitives (DSM-5, 2013). Però també s’ha de tenir en compte la híper o hiporreactivitat als estímuls sensorials o interès inusual pels aspectes sensorials de l’entorn, és a dir, la Integració Sensorial. Avui us parlarem sobre aquesta dificultat per regular el sistema sensorial.

Teoria de la Integració Sensorial.

A la dècada dels anys 60, Jean Ayres, una terapeuta ocupacional i neurocientífica estatunidenca, va crear i desenvolupar la  Teoria de la Integració Sensorial. En els seus estudis relacionava els problemes d’aprenentatge amb un processament sensorial atípic.

Segons Jean Ayres, la integració sensorial consisteix en un procés neurològic que integra i organitza totes les sensacions que experimentem, tant del nostre propi cos com de l’entorn, per tal de poder respondre i funcionar adequadament en relació amb les demandes ambientals.

La informació sensorial processada la podem agrupar en dos grans blocs:

  1. Les sensacions externes: la vista, el tacte, la oïda, el olfacte i el gust. Aquestes ens informen del que passa a l’exterior del nostre organisme.
  2. Les sensacions internes: les propioceptives i les vestibulars. Aquestes ens informen del lloc que ocupa el nostre cos en l’espai i del seu moviment. Integració sensorial Sentits

Procés de la Integració Sensorial.

Tot i que contínuament estem rebent informació sensorial, no som conscients de la importància que te la recepció d’aquestes pel nostre desenvolupament neurològic i per la nostra capacitat d’adaptar-nos al món en el que ens movem. Per això, un dels aspectes més importants de la integració sensorial és el concepte d’organització de la informació que rebem. Els passos que segueix la integració sensorial són el següents:

  1. El registre de sensacions: és la detecció d’un estímul sensorial que conduirà a processaments posteriors d’aquest estímul. Tot i que el nostre sistema nerviós registra múltiples estímuls, el nostre cervell ha de poder seleccionar aquell registre que és més rellevant en cada moment.
  2. La modulació sensorial: és un dels conceptes més rellevants de la Teoria de la Integració Sensorial, és la capacitat de regular i organitzar el grau, la intensitat i la naturalesa de les respostes a estímuls sensorials per poder ser processades i utilitzades de forma apropiades en cada moment.
  3. La discriminació: discriminar la gran varietat de sensacions que provenen d’un mateix estímul per poder saber en què consisteix, distingir-lo d’altres estímuls i fer-ne un ús correcte.

Disfunciones de la Integración Sensorial.

Segons Bundy et al (2002) és la incapacitat per modular, discriminar, coordinar i organitzar sensacions d’una manera eficaç. Quan parlem de disfuncions en la integració sensorial veiem que pot afectar a diferents nivells:

Integració Sensorial Dèficit

  1. Problemes de modulació: es tracta d’una híper o hiporesposta a sensacions habituals del cos o de l’entorn que ens fa interactuar inadequadament.
  2. Pobre discriminació sensorial: és la mala interpretació o organització de la informació que prové de la pròpia persona o de l’entorn, això produeix una dificultat per elaborar una resposta adaptativa.
  3. Dificultats en la praxis o dispràxia: es tracta de la discriminació sensorial deficitària que interfereix en idear, planificar o dur a terme nous moviments. És a dir, no aconsegueix automatitzar els seus actes.

Causes de les disfuncions de la integració sensorial.

Fins ara, hem pogut distingir dos possibles causes:

  1. Genètica: les probabilitats de tenir alguna disfunció en la integració sensorial augmenta si hi ha antecedents familiars.
  2. Ambientals: s’observa disfuncions en nens que han passat els seus primers mesos aïllats del món exterior i/o en els que s’han vist reduïdes les seves experiències sensorials.

Integració Sensorial frase

“Quantes més experiències sensorials de qualitat tenim o rebem de l’entorn i del nostre cos, més aprenem i per tant millor ens relacionem amb ambdós. Quantes menys experiències o més negatives tenim o rebem, menys coneixem del nostre cos i entorn, i per tant, més dificultats tenim per interrelacionar-nos amb aquests.” Jean Ayres.

Fins aquí l’entrada al blog “Què és la Integració Sensorial?”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

Imatges:

  1. http://www.sensory.mx/que_es_spd.html
  2. http://ocupatea.es/estimulacion-e-integracion-sensorial/
  3. https://www.bloghoptoys.es/la-integracion-sensorial-segun-jean-ayres/
  4. http://centrofamilie.com/wp/integracion-sensorial/

Bibliografia:

  1. http://www.integracionsensorial.es/
  2. http://www.ibeaudry.com/s5/integracion-sensorial/
  3. Moya, D., Matesanz, B. La Teoría de la Integración Sensorial.