El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per dificultaes d’atenció i/o hiperactivitat i impulsivitat. És d’origen neurobiològic i s’inicia en el període infantil afectant a un 3-7% dels nens en edat escolar. És fonamental pel diagnòstic del TDAH que els dèficits que exposarem a continuació es presentin abans dels 12 anys, que tinguin una intensitat/freqüència  superior a la normal, que interfereixin de forma significativa en la vida del nen i que no estiguin causats per algun altre problema mèdic.

Segons el DSM-V (Manual Diagnòstic i estadístic dels Trastorns Mentals) el TDAH es pot presentar de tres formes:

1) Predomini d’inatenció 2) Predomini d’hiperactivitat/impulsivitat
Dificultats per mantenir atenció o per presentar atenció als detalls Molt de moviment (dificultats per estar quiet/assegut a la cadira)
Dificultats per acabar tasques Fa soroll de forma constant ja sigui en activitats tranquil·les o mogudes
Dificultats per escoltar, seguir instruccions/ordres Tendència a no acabar les coses i canviar molt d’activitats
Desorganització i tendència a perdre o oblidar objectes Falta de constància
Evitació alhora de realitzar tasques que impliquin un nivell d’atenció Parlar en excés, no respectar el torn i interrompre converses
Canvis freqüents de conversació No pensar abans d’actuar i tenir respostes espontànies
Alta distractibilitat i oblit de tasques quotidianes Tendència a tocar-ho tot
3) Presentació combinada de falta atenció i hiperactivitat/impulsivitat.
Molts d’aquests nens amb TDAH tenen dificultats alhora de regular el seu comportament i ajustar-se a les normes establertes a la seva edat i conseqüentment presenten dificultats per adaptar-se a l’entorn familiar, escolar i en les relacions amb els iguals. Sovint rendeixen per sota les seves capacitats i poden presentar trastorns emocionals i del comportament (APA,2001).

L’ impacte que pot tenir el TDAH a nivell acadèmic és un tema que generalment inquieta a molts pares, ja que les alteracions del comportament a l’escola generen dificultats per arribar al nivell d’estudis esperat i poden produir problemes de relació amb els seus parells.

 

Què podem fer?
Per reduir l’impacte del TDAH i millorar així el seu pronòstic, és molt important:

  • Fer una detecció precoç prestant atenció a les senyals d’alerta.
  • Informar al personal docent que treballa amb el nen.
  • Adaptar el tractament a les necessitats específiques de cada nen.
  • Coordinar-nos tots els que estem amb ell (pares, mestres, psicòlegs, metges) per treballar de forma conjunta.

 

Fins aquí, l’entrada al blog “Què és el TDAH?”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

 

Imatges:

COO

Bibliografía:

  1. American Psychiatric Association (2014). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (DSM-5), 5ª Ed. Madrid: Editoral Médica Panamericana.
  2. http://www.tdahytu.es/