El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per dificultaes d’atenció i/o hiperactivitat i impulsivitat. És d’origen neurobiològic i s’inicia en el període infantil afectant a un 3-7% dels nens en edat escolar. És fonamental pel diagnòstic del TDAH que els dèficits que exposarem a continuació es presentin abans dels 12 anys, que tinguin una intensitat/freqüència superior a la normal, que interfereixin de forma significativa en la vida del nen i que no estiguin causats per algun altre problema mèdic.
Segons el DSM-V (Manual Diagnòstic i estadístic dels Trastorns Mentals) el TDAH es pot presentar de tres formes:
1) Predomini d’inatenció | 2) Predomini d’hiperactivitat/impulsivitat |
Dificultats per mantenir atenció o per presentar atenció als detalls | Molt de moviment (dificultats per estar quiet/assegut a la cadira) |
Dificultats per acabar tasques | Fa soroll de forma constant ja sigui en activitats tranquil·les o mogudes |
Dificultats per escoltar, seguir instruccions/ordres | Tendència a no acabar les coses i canviar molt d’activitats |
Desorganització i tendència a perdre o oblidar objectes | Falta de constància |
Evitació alhora de realitzar tasques que impliquin un nivell d’atenció | Parlar en excés, no respectar el torn i interrompre converses |
Canvis freqüents de conversació | No pensar abans d’actuar i tenir respostes espontànies |
Alta distractibilitat i oblit de tasques quotidianes | Tendència a tocar-ho tot |
3) Presentació combinada de falta atenció i hiperactivitat/impulsivitat. Molts d’aquests nens amb TDAH tenen dificultats alhora de regular el seu comportament i ajustar-se a les normes establertes a la seva edat i conseqüentment presenten dificultats per adaptar-se a l’entorn familiar, escolar i en les relacions amb els iguals. Sovint rendeixen per sota les seves capacitats i poden presentar trastorns emocionals i del comportament (APA,2001). |
L’ impacte que pot tenir el TDAH a nivell acadèmic és un tema que generalment inquieta a molts pares, ja que les alteracions del comportament a l’escola generen dificultats per arribar al nivell d’estudis esperat i poden produir problemes de relació amb els seus parells.
Què podem fer?
Per reduir l’impacte del TDAH i millorar així el seu pronòstic, és molt important:
- Fer una detecció precoç prestant atenció a les senyals d’alerta.
- Informar al personal docent que treballa amb el nen.
- Adaptar el tractament a les necessitats específiques de cada nen.
- Coordinar-nos tots els que estem amb ell (pares, mestres, psicòlegs, metges) per treballar de forma conjunta.
Fins aquí, l’entrada al blog “Què és el TDAH?”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!
Imatges:
COO
Bibliografía:
- American Psychiatric Association (2014). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (DSM-5), 5ª Ed. Madrid: Editoral Médica Panamericana.
- http://www.tdahytu.es/
Els comentaris estan tancats