En la mateixa línia de l’última entrada, mitjançant la qual volíem desmontar alguns dels mites del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme acceptats erròniament per la nostra societat, l’objetiu d’aquest post es clarificar i transmetre informació adequada sobre el Trastorn per Dèficit de l’Atenció amb o sense Hiperactivitat.
Mites | La realitat és que… |
Els pares tenen la culpa del TDAH. | L’origen és biològic, en el 75% dels casos genètic. |
El TDAH és una malaltia nova, existeix als EUA, és un invent. | El TDAH no és una malaltia, és un trastorn. Es coneix des de 1865, es va dir Disfunció Cerebral Mínima. El 1950 es va denominar Síndrome Hipercinètic i una dècada després Síndrome del Nen Hiperactiu o Reacció Hipercinètica de la Infància. Finalment, el 1994 se li va posar el nom TDAH, tal com ho coneixem avui dia. |
Els símptomes del TDAH són lleus, és una malaltia falsa degut a la poca paciència dels pares, el perfeccionisme i la excessiva exigència. | Com en qualsevol trastorn, si no es rep tractament adequat, el pronòstic no és bo. Sense tractament es redueix notablement el rendiment acadèmic i en alguns casos s’arriba al fracàs escolar. A més de produir-se problemes en l’àmbit social. També poden desenvolupar comportaments negativistes: desobediència, desafiament, fins i tot abús d’alcohol i drogues. |
El TDAH és una malaltía de nens, amb el temps es passa | Alguns dels símptomes característics del TDAH disminueixen amb els anys, no obstant això la inatenció i la impulsivitat persisteixen en el temps. |
El TDAH afecta només a nens i no a nenes | El TDAH passa més desapercebut en nenes, perquè la intensitat dels símptomes són més lleus. A més, elles no solen manifestar problemes de rendiment escolar fins a secundària. |
El TDAH l’ha de diagnosticar i tractar el neuròleg o neuropediatra. Si no millora, el psiquiatra infantil | El diagnòstic el realitza un psiquiatra infantojuvenil, neuropediatra o psicòleg clínic. Després, es dissenya un pla de tractament, en el qual poden participar un psicòleg clínic, pedagog, professor de suport i altres professionals. |
És millor la psicoteràpia o altres abordatges no farmacològics enfront de la medicació | El TDAH hauria de ser abordat mitjançant un tractament multimodal i individualitzat, tenint en compte al petit i a la seva família. Per tractament multimodal entenem: -Tractament farmacològic -Tractament cognitiu-conductual -Tractament psicoeducatiu a pares i professors |
Una de les primeres barreres a vèncer és conscienciar a la gent que les persones amb un diagnòstic NO són un diagnòstic, sinó una persona. Tal com acabàvem l’entrada Etiquetes: “Opinem que el diagnòstic és una simple etiqueta per a poder accedir a uns ajuts que faran que la qualitat de vida del vostre nen i la vostra millorin. Però no oblideu que una noia amb autisme no és una autista, és una noia; un nen amb hiperactivitat no és un hiperactiu, és un nen i una persona amb síndrome asperger no és un/a asperger, és una persona. “.
Esperem que amb la informació que us hem facilitat, aconseguim vèncer més barreres estigmatitzadores de les PERSONES amb XXXXXX.
En l’última entrada us dèiem: “Fem difusió de la realitat i corregim els mites sobre el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.”. En aquesta us diem: fem difusió de la realitat i corregim els mites sobre el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat.
Els comentaris estan tancats