Hola a tots i a totes! Sóc la Lídia, la nova terapeuta de Blau, i és el moment que em conegueu una mica més.

M’acompanyeu?

Tot va començar un mes de setembre, amb la motxilla en l’esquena i amb moltes ganes d’aprendre. Començava P-3, i… qui m’anava a dir llavors que en aquella motxilla tan buida podrien arribar a cabre tantes experiències!

Vaig estar en aquest mateix col·legi fins a quart d’ESO i allí, entre altres coses, vaig aprendre a conèixer-me millor. Gràcies a això, vaig poder descobrir com m’agrada estar envoltada dels més petits i treballar al costat d’ells. Per això, vaig decidir treballar de cangur. Però amb el temps, vaig pensar que podria ser molt enriquidor formar-me com a monitora, i així ho vaig fer!

Vaig seguir omplint la motxilla, aquesta vegada exercint de monitora en diferents casals d’estiu i en menjadors escolars.

Lidia Canals Llibre

Paral·lelament, vaig continuar amb la meva formació acadèmica. Quan vaig haver de decidir quin batxillerat triar, vaig saber que la meva millor opció era el social. Els dubtes van arribar més tard, quan va ser el moment d’escollir la carrera universitària. El meu dubte estava entre triar educació (tant infantil com a primària), logopèdia o psicologia. Però al final, em va resultar senzilla l’elecció. Vaig tractar d’imaginar-me que rebutjava cadascuna d’elles per triar una altra, i quan va ser el torn de rebutjar psicologia em vaig adonar que era incapaç de fer-ho. Aquí estava la meva veritable vocació.

Lidia Canals Autisme

Des de llavors, he tingut l’oportunitat de viure diferents experiència amb un trajecte comú, confirmar-me com d’encertada va ser aquella decisió que vaig prendre. El voluntariat sociosanitari intento-juvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu, és un exemple, el qual em va donar accés, posteriorment, a la seva unitat de Salut Mental (Itaka). Vaig poder créixer a nivell personal i professionalment, vaig conèixer persones amb un gran cor i vaig acabar rebent tant o més del que jo estava disposada a donar. Aquest no va ser l’únic cas, doncs em va passar el mateix a l’Hospital Vall d’Hebron.

Va ser al llarg de la carrera quan vaig començar a interessar-me pel món de l’autisme, i vaig tenir la gran sort de poder complementar la meva formació teòrica amb la pràctica, ja que vaig realitzar les pràctiques universitàries en un centre on vaig poder intervenir amb diversos casos de nens amb autisme. A més, em vaig especialitzar en l’Anàlisi i Intervenció Psicoeducativa.

Però vaig decidir omplir la motxilla una miqueta més, aquesta vegada adquirint formació en l’àmbit de la logopèdia. Vaig cursar un minor en Dificultats de Llenguatge i Veu a la Universitat Autònoma de Barcelona. Gràcies a aquest, vaig poder comprendre millor els mecanismes que entren en joc a la comunicació, entre moltes altres coses.

Finalment, Blau es va creuar en el meu camí, i quan ho vaig descobrir vaig saber que volia formar part del seu equip, amb la intenció de seguir omplint la meva motxilla, i sobretot, ajudar als més petits perquè puguin omplir també la seva!

Lidia Canals Autisme 2

Fins aquí l’entrada al blog “Omplint la motxilla“. Ens ajudes fent-ne difusió?! Comparteix-lo amb un amic!