En aquesta entrada volem parlar-vos de la Hiperlèxia, un trastorn que pot acompanyar a l’autisme.

Va ser descrita per primer cop al 1967 per Silberberg & Silberberg. Es defineix com la capacitat que tenen molts nens amb retràs o alteracions en el desenvolupament per accedir a la lectura de forma precoç i auto-apresa. Aquesta habilitat no es correlaciona amb el nivell intel·lectual i pot cursar amb diferents graus de retràs mental i sempre amb dificultats de relació social (Martos-Pérez, Ayuda-Pascual; 2003).

Perquè hem decidit parlar de la hiperlèxia?Hiperlèxia 1

Perquè és més freqüent trobar-la en nens amb autisme que en altres alteracions del desenvolupament. Tot i que la hiperlèxia es pugui associar al Trastorn de l’Espectre de l’Autisme o a característiques semblants a les del TEA també existeixen casos en que no és així i que la hiperlèxia cursa de forma independent.

Característiques de la Hiperlèxia.

  • Habilitat mecànica en la transcodificació grafemo-fonemàtica però manca, en gran part, de la capacitat comprensiva, és a dir facilitat pel reconeixement de les lletres i la lectura de paraules.
  • Excel·lent memòria visual i auditiva (recorden fàcilment el que veuen i escolten).
  • Sovint presenten ecolàlies (repetició de frases i oracions sense significat).
  • Difícilment inicien conversació.

 

  • »Característiques semblants a l’autisme: rituals, pensament concret i literal, necessitat de mantenir rutines, dificultats per passar d’una activitat a una altre, dificultat amb conceptes abstractes.

Hiperlèxia 2

Intervenció de la Hiperlèxia.

Existeix molt poca investigació actualment que parli sobre la hiperlèxia, es per això que, en general no s’inclouen les ajudes necessàries dins de l’escola. Tot i així l’abordatge ha de ser global, ja que es plantegen dificultats que tenen a veure amb el seu comportament, el desenvolupament de la seva personalitat i la seva integració social. És a dir, és probable que els nens amb hiperlèxia tinguin problemes associats a l’escola, en gran part a la seva poca capacitat per ajustar-se a les normes socials. (Monfort et al, 2004).

 

Fins aquí l’entrada al blog “Què és la Hiperlèxia?”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

Bibliografia:

  1. Martos-Pérez. J, Ayuda-Pascual.R (2003): Autism and hyperlexia. Rev Neurol, Suppl 1: S57-60
  2. Ostrolenk.A, Forgeot.B, Jelenic.P, Samson.F,Mottron,L (2017): Hyperlexia: Systematic review, neurocognitive modelling and outcome. Neuroscience & Behavioral Reviews; Vol.79 (134-149)
  3. Monfort M, Juárez A, Monfort I. Niños con trastornos pragmáticos del lenguaje y la comunicación. Madrid: Enthaediciones; 2004.

Imatges:

  1. CCO