La família és la principal responsable de la cura i protecció dels nens desde la infància fins la adolescència. És el mitjà per transmetre els primers hàbits, les primeres habilitats i les conductes que ens acompanyaran al llarg de la nostra vida.

“L’educació no és algo que els pares facin als fills, sinó algo que els pares i els fills fan conjuntament.” (Rich, 2002,53)

 

Hi han varies estratègies de socialització familiar, és a dir, conjunt de conductes que els pares valoren com adequades pels seus fills:

To de la relació Afecte-Hostilitat
Nivell de comunicació Acceptació-Rebuig

Caliu-Fredor

Proximitat-Distanciament

Conductes per canalitzar el comportament Autonomia-Control

Flexibilitat-Rigidesa

Permisivitat-Restricció

 

Mitjançant la seva combinació podem classificar els estils educatius o de criança:

Familia

AFECTE I COMUNICACIÓ

ALT

BAIX
Afecte i suport explícit, acceptació i interès per les coses del nen i sensibilitat davant les seves necessitats. Afecte controlat i no explícit, distanciament, fredor en les relacions, hostilitat o rebuig.
CONTROL I EXIGÈNCIES ALT Existència de normes i disciplina, control i restriccions de conducta i exigències elevades. DEMOCRÀTIC

AUTORITARI

BAIX Absència de control i disciplina, absència de reptes i escasses exigències. PERMISSIU

NEGLIGENT

 

Estils de Criança de les Famílies.

La següent taula exposa els diferents estils de criança, detallant el trets de la conducta dels pares i les conseqüències en la personalitat del nen.

Tipologia de socialització familiar

Trets de conducta parental

Conseqüències educatives sobre els fills

Democràtic

Afecte manifest.

Sensibilitat davant les necessitats del nen: responsabilitat.

Explicacions.

Promoció de la conducta desitjable.

Disciplina inductiva o tècniques punitives raonades (privacions o reprimendes).

Promou l’intervanvi i la comunicació oberta.

Llar amb caliu afectiu i clima democràtic.

Competència social.

Autocontrol.

Motivació.

Iniciativa.

Moral autònoma.

Alta autoestima.

Alegres i espontànis.

Autoconcepte realista.

Responsabilitat i fidelitat a compromisos personals.

Prosociailitat dins i fora de casa (altruisme, solidaritat).

Elevat motiu d’assoliment.

Disminució en freqüència i intensitat de conflictes pares-fills.

Autoritari

Normes minucioses i rígides.

Recorren als càstics i molt poc a les lloances.

No responsabilitat paterna.

Comunicació tancada i unidireccional (absència de diàleg).

Afirmació de poder.

Llar caracteritzada per un clima autocràtic.

Elevat motiu d’assoliment.

Disminució en freqüència i intensitat de conflictes pares-fills.

Baixa autonomia i autoconfiaça.

Baixa autonomia personal i creativitat.

Escasa competència social.

Agressivitat i impulsivitat.

Moral heterònima (evitació de càstigs).

Menys alegres i espontanis.

Permissiu

Indiferència davant les seves actituts i conductes tant positives com negatives.

Responen i atenen a les necessitats dels nens.

Permissivitat.

Passivitat.

Eviten l’afirmació d’autoritat i la imposició de restriccions.

Escàs ús de càstigs, toleren tots els impulsos dels nens.

Especial flexibilitat en l’establiment de normes.

Accedeixen fàcilment als desitjos dels fills.

Baixa competència social.

Pobre autocontrol i heterocontrol.

Escassa motivació.

Escàs respecte a normes i persones.

Baixa autoestima, inseguretat.

Inestabilitat emocional.

Debilitat en la pròpia identitat.

Autoconcepte negatiu,

Greus carències en l’autoconfiança i l’autorresponsabilitat.

Baixos èxits escolars.

Negligent

No implicació afectiva en els asumptes dels fills.

Dimissió en la tasca educativa, inverteixen en els fills el menor temps possible.

Escassa motivació i capacitat d’esforç.

Inmauresa.

Alegres i vitals.

Escassa competència social.

Baix control d’impulsos i agressivitat.

Escassa motivació i capacitat d’esforç.

Inmaduresa.

Alegres i vitals.

Torio López, Susana, Peña Calvo, José Vicente Y Rodríguez Menéndez, Mª del Carmen. (2008)

Hem de tenir en compte que els estils de criança són tendències de comportament, és a dir, són mixtes i varien segons el context de cada família i el seu fill (pas del temps, moment del desenvolupament del nen, gènere del nen, número de germans, etc.).

La família és el mitjà principal pel desenvolupament dels vostres fills. A continuació, us deixem alguns consells per influir positivament en el desenvolupament dels vostres fills mitjançant la comunicació .

Consells de Comunicació per les Famílies.

Fins aquí l’entrada al blog “Família i Estils de Criança”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

Imatges:

CCO

Bibliografia:

  1. Berryman, K., Power, R., Hollitt, S. (2016). Parenting Styles. Recuperat 7 de gener 2018:
  2. American Psychologycal Association (2016). Communication tips for parents. Recuperat 7 de gener 2018 :
  3. Jiménez, M.J. (2009-2010). Estilos educativos parentales y su implicación en diferentes trastornos. Recuperat 7 de gener 2018.