Hi ha un tema relacionat amb l’entrada AJUTS! que creiem molt important: el diagnòstic del que li passa al nostre nen.

Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), Trastorn per Déficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), etcètera.

Que signifiquen totes aquestes paraules per a nosaltres, l’equip de Blau?
RES. Per a nosaltres són simples etiquetes.

La nostra intervenció no es basa en el diagnòstic amb el que encaixaria el que li passa al nostre alumne, és a dir, no apliquem el mètode ABA a un nen per tenir autisme. Al contrari, adaptem la intervenció al que el nen amb autisme, amb hiperactivitat i/o dèficit d’atenció o amb altres necessitats educatives especials necessita treballar per a poder tenir una millor qualitat de vida. Fem un programa adaptat a les seves necessitats.

Pero que per a nosaltres aquesta etiqueta no sigui rellevant per a ajudar al nostre alumne, no vol dir que no sigui important diagnosticar al nostre nen/a o jove. Ja que, sense diagnòstic no hi han ajudes de cap tipus per part de l’estat. Un dels requisits per accedir a una beca econòmica per dependència o per tenir una vetlladora que acompanyi al nostre nen amb autisme o qualsevol altra necessitat educativa especial és justament que tingui un diagnòstic.
En resum, opinem que el diagnòstic és una simple etiqueta per a poder accedir a uns ajuts que faran que la qualitat de vida del vostre nen i la vostra millorin. Però no oblideu que una noia amb autisme no és una autista, és una noia; un nen amb hiperactivitat no és un hiperactiu, és un nen i una persona amb síndrome asperger no és un/a asperger, és una persona.