Tal i com us comentavem a la publicació Què és el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat, el TDAH és un trastorn d’origen neurobiològic caracteritzat per 3 símptomes principals: dèficit d’atencióhiperactivitat i la impulsivitat tant cognitiva com conductual.

Aquest trastorn, té un alt contingut genètic (80% dels casos) i en molts d’ells els símptomes persisteixen al llarg de tota la vida.

TDAH, Trastorn Deficit Atenció Hiperactivitat

El TDAH actualment afecta aproximadament a un 5% dels nens i un 2,5% dels adults segons el DSM-V. És per això que una detecció precoç ens ajudarà a realitzar un bon diagnòstic i al mateix temps augmentaran les possibilitats d’èxit del tractament i la possible reducció de comorbiditats.

Tipus de senyals d’alerta del TDAH:

Àrea de l’Atenció

Àrea de la Hiperactivitat Àrea de la Impulsivitat

Sembla que no prestin atenció quan parlem amb ells.

S’aixequen constantment de la cadira (moviment constant).

Tendència a fer el primer que se’ls hi passa pel cap.

Dificultats per iniciar tasques i per planificar/organitzar-les.

Canvien de postura constantment. No fan cas de les advertències.
Dificultats per acabar els deures o tenir cura d’ells. Molesten als companys.

Falta de constància de les activitats.

Dificultats per complir les normes. No tenen cura del material (mosseguen els llapis/bolígrafs…).

No controlen bé l’expressió de les emocions.

Evitació d’aquelles tasques que els hi requereixen un esforç mental sostingut.

Sovint estan involucrats en accidents, discussions, baralles.

Sovint interrompen les conversacions.

Aquestes característiques, es poden manifestar en major/menor intensitat en cada nen. És per això, que és molt important estar atent a totes aquestes senyals d’alerta. I davant d’això, establir un tractament combinat (psicològic, farmacològic i psicopedagògic). Instaurar-lo de forma precoç pot oferir noves perspectives a la vida del nen i el seu futur.

Per últim, un ambient estructurat, amb rutines, organitzat i motivador ajudarà al nen a millorar el seu autocontrol (Mena et al,2006). Ja que, tot i que el TDAH sigui un trastorn d’origen orgànic, com hem vist abans, el entorn pot influir molt a l’hora de combatre totes aquestes dificultats.

Fins aquí, l’entrada al blog “Senyals d’alerta del TDAH”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

Imatges:

CCO

Bibliografia :

  1. Tdaytu.com
  2. Mena.B, Nicolau.R, Salat,L, Tort.P, Romero,B (2006): Guía para educadores: El alumno con TDAH. Fundación Adana
  3. American Psychiatric Association (2014). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (DSM-5), 5ª Ed. Madrid: Editoral Médica Panamericana.