En anteriors posts us hem parlat sobre trastorns del neurodesenvolupament com la dislèxia, disgrafia o disortografia 3 trastorns de la lectoescriptura, la hiperlèxia  un trastorn que pot acompanyar al trastorn de l’espectre de l’autisme. Avui us volem parlar sobre la Dispràxia.

La dispraxia es defineix com una patologia psicomotriu que consisteix en una manca de coordinació dels moviments i sol anar acompanyada d’altres trastorns verbals i cerebrals, encara que no implica que hi hagi una deficiència intel·lectual. De vegades és definida com trastorn de coordinació o dificultat de l’aprenentatge motor, etc. Actualment del 6 al 10 per cent dels nens mostren signes de dispraxia, sent el gènere masculí el més afectat.

Tipus de dispràxia.

  • Ideomotora: dificultats per a realitzar tasques que impliquen un pas, com, per exemple: pentinar-se, dir adeu amb la mà.
  • Ideatoria: dificultats per a realitzar tasques que impliquen una seqüència de moviments, com ara: rentar-se les dents.
  • Oromotora: dificultats per coordinar els moviments musculars necessaris per a pronunciar paraules.
  • Constructiva: dificultats per entendre les relacions espacials.

Origen de la dispràxia.

D’origen desconegut, es creu que hi ha un factor genètic important.

dispraxia autismo genetico

Hi possibles causes que explicarien aquesta patologia: lesions cerebrals en el procés de maduració de les neurones, anorèxia en el moment del part o consum d’alcohol, drogues o tabac durant l’embaràs.

Símptomes de la dispràxia.

En nens petits

Preescolar i primària

o   S’embruta molt quan menja.

o   No pot muntar en tricicle.

o   Retard en el control d’esfínters.

o   Dificultats en la parla.

 

o   Poca coordinació (ensopega, cau, no sap saltar).

o   Lateralitat poc definida.

o   Dificultats per cordar la jaqueta, posar botons…

o   Dificultats per escriure o dibuixar (no agafa bé el llapis).

o   Alteracions en la parla.

 

dispraxia autismo

A vegades els símptomes de la dispraxia es confonen amb els de l’autisme ja que aquests últims també tenen dificultats en el processament sensorial, problemes amb les destreses socials i crisi sensorials.

Intervenció de la dispràxia.

La intervenció varia en funció del tipus de dispraxia. La presència de psicòlegs, fisioterapeutes i la teràpia ocupacional serien les intervencions més adequades. La teràpia ocupacional és un tipus d’intervenció que ajuda a desenvolupar activitats motores (fines i gruixudes) a l’autoregulació i a la millora del processament sensorial.

Fins aquí l’entrada al blog “Què és la Dispràxia?”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

Bibliografía

Imatges

  • Pixabay