Avui és el torn de l’Anna.

Bé, doncs comencem!! Fent la vista enrere, veig que la meva decisió de treballar amb nens ve de lluny. Sempre m’han encantat els esports, jo jugava a basquet des de ben petita, així que a la que vaig tenir l’edat vaig començar a treballar d’entrenadora dels més peques. Aquí ja em vaig adonar del que et poden arribar a ensenyar els nostres petits, però encara no havia descobert el món de l’autisme, per això quedaven bastants anys.

Una de les decisions per encarar el meu futur va ser escollir el batxillerat, ja que tenia clar que volia fer una carrera universitària. Sabia que el tema de les lletres no era el que més em motivava, així que em vaig decantar per el batxillerat social que em donava accés a les carreres que en aquell moment més m’agradaven.

Després del batxillerat havia arribat el gran moment: escollir la carrera. Per la meva ment hi havia dues opcions molt clares, la publicitat i la psicologia. Vaig estudiar les dues opcions i finalment vaig escollir la psicologia, ja que em permetia fer les dues coses, des de la psicologia més pura fins a veure com influeix aquesta en la publicitat.

Al llarg de la carrera em vaig anar perfilant cap a dos camins, un pel diferents: la psicologia de l’educació i la d’organitzacions. Teòricament els dos em cridaven l’atenció però no va ser fins que vaig poder tenir el primer contacte en el món laboral, gràcies a les pràctiques de la universitat a una empresa de treball temporal, que tot i que van ser un pel decebedores, van ser molt útils per més endavant escollir la meva vocació.

Després d’això, i gracies a l’esport una altra vegada, vaig conèixer al director del centre ADIMIR de Montcada i Reixac. ADIMIR és una associació de famílies par a la integració de les persones amb discapacitat, aquí no només vaig començar un voluntariat sinó que em va obrir les portes al magnífic món de l’autisme. I a diferencia del món de les organitzacions, un cop hi entres no pots parar! La meva experiència a ADIMIR va durar dos anys en els que vaig aprendre i créixer com a persona i professional.

Després d’aquests dos anys i un cop vaig acabar la carrera, vaig pensar que era el moment de canviar d’aires, viatjar i veure món. Així que vaig fer les maletes i vaig anar cap a Bristol, Anglaterra. Aquesta nova aventura em va servir per renovar energies, conèixer gent de diferents països i noves cultures.

Quan vaig tornar tenia clar quin era el camí que havia de seguir, que la psicologia de les organitzacions estava bé, però no era per mi. Així que em vaig posar a buscar feina encarada a la psicologia de l’educació i per fi vaig trobar el lloc, Blau!

I aquí seguim, després de dos anys, aprenent cada dia dels cursos que fem, de la Marta, de les companyes, però sobretot dels nostres petits. I, espero que sigui així per molts anys més!

Imatges:

  1. https://www.cv-library.co.uk/career-advice/start/location-guides/bristol/
  2. http://adimir.org/