Un dels trets de les persones amb autisme és la dificultat en les habilitats de comunicació i interacció social.

Què entenem per habilitats de comunicació?
Les habilitats de comunicació són un conjunt de conductes destinades a l’obtenció d’objectius personals.

I què entenem per habilitats d’interacció social?
Les habilitats d’interacció social són totes aquelles conductes destinades a interactuar i relacionar-se amb els demés.

Així doncs, ens comuniquem per interactuar amb els del nostre voltant. No hi ha comunicació sense interacció social, ni interacció social sense comunicació.

comunicació i autismo

B. F. Skinner anomenava Conducta Verbal a les habilitats de comunicació.

Skinner (1957) va definir la Conducta Verbal com el conjunt de conductes operants vocals o no vocals destinades a ser reforçades socialment.

Què són les conductes vocals? Totes les conductes vocals són conducta verbal?

Les conductes vocals són tots els sons emesos per la persona resultat de l’aire expirat amb l’aparell fonador.
Exemples de conductes vocals: esternudar, parlar, tossir, tararejar una cançó.
Mentre que, tal i com hem definit abans, la conducta verbal és tota aquella conducta (vocal o no vocal) destinada a ser reforçada socialment.

Us posarem uns exemples:

Tossir és una conducta vocal, però depenent del context on es presenti pot ser conducta verbal (un acte comunicatiu) o no.

  • ⇒Imaginem que estem mirant la TV i notem picor al coll, en conseqüència tossirem per alleujar tal picor. En aquest cas parlaríem de conducta vocal NO verbal, ja que la conducta de tossir no té com a finalitat un reforçador social.
  • ⇒Ara imaginem  que estem en una oficina i entrem en una sala on hi ha una reunió però ningú s’adona de la nostra presència, aleshores tossim i els companys es giren a mirar-nos. Aquest és un exemple de conducta vocal verbal, ja que la conducta de tossir té com a finalitat l’atenció dels companys, és a dir un reforçador social.

Fer “adéu” amb la mà, en canvi, és una conducta verbal NO vocal. Aquest gest no és conducta vocal ja que no emetem cap so resultat de l’aire expirat amb l’aparell fonador. En canvi sí que té com a objectiu un reforçador social.

  • ⇒Imaginem que hem de marxar de casa i la nostra parella està al telèfon, per no interrompre’l fem el gest “adéu” amb la mà abans de marxar i ell ens contesta amb el mateix gest i un somriure. Aquest gest és un acte comunicatiu (una conducta verbal) encara que no hem emès cap mena de so (conducta no vocal).

En resum, ens relacionem amb els que ens envolten a través d’actes comunicatius o, com diria Skinner, conductes verbals.
Així doncs, responent a la pregunta que dona títol a aquest post: podem comunicar-nos mitjançant la parla o altres sons (conducta vocal) o mitjançant gestos, expressions facials, mirades, etc. (conducta no vocal). Parlar és comunicar-se, però no la única manera de comunicar-se.
hola autismoTal i com hem dit, algunes persones amb autisme tenen dificultats en les habilitats de comunicació, en especial en el llenguatge. Creiem molt important ensenyar a parlar a la persona en qüestió, però més important encara és dotar-lo de les eines necessàries per a poder comunicar-se, bé sigui mitjançant sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (PECS), bé sigui mitjançant signes, mirades o expressions facials.

Imatges CC0 i pictograma “saludar” Arasaac.

Bibliografia.

  1. Skinner, Burrhus Frederick (1957), Verbal Behavior, Acton, Massachusetts: Copley Publishing Group