Recordem que Skinner (1957) va definir la Conducta Verbal com el conjunt de conductes operants vocals o no vocals destinades a ser reforçades socialment.

A l’última publicació, “Comunicació i Autisme. Operants Verbals“, vàrem exposar les operants VOCALS: comunicació mitjançant sons emesos per la persona resultat de l’aire expirat amb l’aparell fonador.

Avui volem parlar-vos de les conductes NO VOCALS i dels SAAC (Sistemes Alternatius i Augmentatius de la Comunicació):

Recordem que les conductes verbals NO VOCALS són conductes comunicatives sense sons emesos per la persona destinades a ser reforçades socialment.

  • »Contacte visual: comportament social en la que dos individus es miren als ulls al mateix temps.
  • »Senyalar: Indicar o mostrar una cosa dirigint el dit o la mà cap a la mateixa.
  • »Somriure social: És la primera comunicació bidireccional entre pares i bebès. Es defineix com un somriure espontani i directe dirigida a una varietat de persones. Inclou retornar el somriure a algú que somriu, somriure durant un apropament i en resposta a lo que algú diu.
  • »Gestos convencionals i instruccionals: aquells moviments intencionats de braç o mà, espontanis i culturalment apropiats que transmeten un missatge per la seva forma com senya social. S’exclouen senyes emocionals (p.ex. tapar-se la cara amb les mans per vergonya). Saludar amb la mà, aplaudir, posar un dit a la boca per fer silenci, o aixecar el polze per indicar que algo està bé, són exemple de gestos convencionals i instruccionals.
  • »Expressions facials: mitjançant aquestes comuniquem emocions i estats d’ànim.

SAAC: son formes d’expressió diferents al llenguatge parlat, que tenen como objectiu augmentar (augmentatius) i/o compensar (alternatius) les dificultats de comunicació i llenguatge  de moltes persones amb discapacitat.

  • »PECS (Picture Exchange Communication System): El Sistema de Comunicació per Intercanvi d’Imatges és un sistema d’ensenyança únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya als nens i adults amb autisme i altres deficiències comunicatives a iniciar-se en la comunicació. PECS comença per ensenyar a una persona a entregar una imatge d’un element desitjat a un “receptor comunicatiu”, el qual immediatament honora l’intercanvi com una petició. El sistema continua ensenyant discriminació d’imatges i como posar-les juntes en una oració. En les fases més avançades, s’ensenya a respondre a preguntes i a comentar.
  • »WECS (Word Exchange Communication System): És com el sistema PECS però amb paraules.
  • »Llenguatge de signes: són llengües de producció gestual i percepció visual que tenen estructures gramaticals perfectament definides i diferents de les llengües orals amb les que cohabiten. Es varen originar com a sistema de comunicació per a persones amb sordesa, per l’ús del llenguatge de signes per a persones amb autisme es desenvolupa a partir de les dècades dels 1960 i 1970 (Jordan 1985), ja que es desenvolupa la idea que el llenguatge parlat no és l’únic tipus de comunicació i segons Konstantareas (1981) per l’evidència dels particulars problemes pel processament de la informació de les persones amb autisme, que causa específicament una sobreselecció en el canal visual dificultant les connexions viso-rals o viso-auditives i beneficiant la percepció visual.

Imatge: pictograma “comunicació” Arasaac.

Bibliografia.

  1. Skinner, Burrhus Frederick(1957), Verbal Behavior. Acton, Massachusetts: Copley Publishing Group
  2. LeCouteur M., Rutter A. y Lord C. (2011), ADI-R Entrevista para el Diagnóstico del Autismo-Revisada. Madrid: TEA Ediciones.
  3. Frost, M. y Bondy A. (2002), Manual de PECS. Picture Exchange Communication System. Pyramid.
  4. Jordan, R. Signing and autistic children (1985). Communication 19(3), pp. 9-12.
  5. Konstantareas  M.  (1981) Simultaneous Communication, Signs as an aid to speech. Combining techniques. Autism: A primer.Montreal, TheQuebec Society for Autistic Children.