Avui us portem un blog on us introduirem les diferents teories que ens expliquen com funcionen les persones amb TEA. Per començar, i com ja us havíem explicat en el blog de Què és el TEA?, farem una breu definició de l’autisme.

El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta abans dels tres anys i perdura al llarg de tot el cicle vital. A trets generals, es caracteritza per dèficits persistents en la comunicació i interacció social, i patrons de comportament, interessos i activitats restrictives o repetitives (DSM-5, 2013).

Bé doncs, ara que ja hem entrat en matèria, ja podem començar. Degut a que hi ha diferents gens implicats en el TEA i a la seva heterogeneïtat, fa que hi hagi diverses teories que ens expliquin perquè es dona aquest trastorn. A continuació us expliquem les quatre teories que estan més reconegudes:

Teoria de la coherència central feble

COHERENCIA CENTRAL DEBIL TEA

La teoria de la coherència central dèbil va ser ideada per Uta Frith el 1989 i Baron Cohen el 1999.

Aquesta teoria ens explica la dificultat que tenen les persones amb TEA per integrar la informació percebuda amb un sentit global, com un tot. Per tant, perceben millor els detalls i tenen dificultats per processar la informació d’una forma conjunta i amb un context.

Segons Frith i Cohen, hi ha dues parts implicades:

  • Perceptual: les persones amb TEA processen els detalls concrets d’una imatge abans que la seva totalitat.
  • Conceptual: les persones amb TEA tenen dificultats en processar el context i el coneixement previ. Moltes vegades no entenen situacions i contextos ja viscuts amb anterioritat.

Teoria de la disfunció executiva

COHERENCIA CENTRAL DEBIL TEADISFUNCIO EXECUTIVA

La teoria de la disfunció executiva va ser  formulada per Pennington i Ozonoff el 1996, Russell el 1997 i altres.

Les funcions executives son capacitats innates i s’acaben de desenvolupar als 20 anys. Aquestes ens permeten ser autònoms, organitzar-nos, ser flexibles, anticipar, planificar, controlar els propis impulsos, … són com el nostre “pepito grillo”.

Les persones amb TEA poden tenir afectada aquesta àrea, és per això que poden aparèixer patrons de conducta, interessos, estereotípies i poden tenir dificultats per ser autònoms.

Les funcions bàsiques de les funcions executives son:

  • La inhibició de resposta
  • La memòria de treball
  • L’autoregulació de l’estat d’alerta, emocional i motivacional
  • La resolució de problemes

Teoria de la empatia-sistematització

La teoria de la empatia-sistematizació (E-S) de Simon Baron Cohen(2009) ens explica les dificultats de les persones amb TEA per establir comunicació i relacions socials.

Baron Cohen ens explica que hi ha cervells excessivament empàtic i cervells excessivament sistemàtics. Les persones amb TEA acostumen a situar-se més a prop de l’extrem sistemàtic, és per això que busquen les regles per les quals funciona un sistema per poder entendre com funciona.

La tendència que tenen les persones amb TEA a sistematitzar podria explicar les dificultats per generalitzar els aprenentatges.

  • La inhibició de resposta
  • La memòria de treball
  • L’autoregulació de l’estat d’alerta, emocional i motivacional
  • La resolució de problemes

Teoria de la ment

T.MENT TEA

La teoria de la ment va ser ideada per Simon Baron-Cohen, Alan Leslie i Uta Frith el 1985.

Aquesta teoria intenta explicar les dificultats en la comunicació i la interacció social de las persones amb TEA.

La teoria de la ment és una habilitat innata que es desenvolupa entre els 4 i 5 anys. Aquesta ens permet representar els estats mentals més abstractes i preveure les conductes socials de les persones, tot i que no sigui el que nosaltres coneixem.

  • La inhibició de resposta
  • La memòria de treball
  • L’autoregulació de l’estat d’alerta, emocional i motivacional
  • La resolució de problemes

Fins aquí l’entrada al blog “Teories explicatives del TEA”. Si t’ha resultat útil, comparteix-la amb un amic!

 

Bibliografia:

  1. American Psychiatric Association (2014). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales: DMS-5. MadridEditorial Medica Panamericana.
  2. Jodra, M., (2015) Tesis Doctoral. Cognición temporal en personas adultas con autismo: Un análisis experimental. Madrid.
  3. Barckley, R. A. (1997). Behaviour inhibition, sutained attention, and executive functions: constructing a unifying theory of ADHD. Psicol Bull; 121: 65-94.
  4. Baron Cohen, S., Leslie, A., & Frith, U. (1985). Does the autístic child have a “theory of mind”?. Cognition,21, 37-46.
  5. Frith, U (1989). Autism: Explaining the enigma. Oxford: Basil Blackwell. [Trad. Cast. De Á. Rivière & M. Núnez. Autismo: Hacia una explicación del enigma. Madrid: Alianza, 1991].
  6. López, B. & Sue R. Leekam (2007) Teoría de la coherencia central: una revisión de los supuestos teóricos. Infancia y Aprendizaje: Journal for the Study of Education and Development, 30;3, 439-457. Recuperat el 15 de Juliol del 2016 des de https://www.researchgate.net/publication/233686185_Teoria_de_la_coherencia_central_una _revision_de_los_supuestos_teoricos_Central_coherence_theory_A_review_of_theoretical_ass umptions
  7. Martos-Pérez J, Paula-Pérez, I. Una aproximación a las funciones ejecutivas en el trastorno del espectro autista. Rec Neurol 2011; 52 (supl1): 147-53.